diumenge, 28 de juliol de 2013

Deixem als infants sols.

Aquest títol  us pot semblar erroni o incomplet, (sembla que li falti el NO davant), però la veritat és que el títol és aquest amb una intenció clara:  fer entendre que moltes vegades (crec que per manca de temps o per comoditat nostra), solem deixar poques estones sols als infants fent coses que podrien servir moltissim per assolir certs aprenentatges i certa autonomia personal.
Es poden descriure molts casos, però un de clar és el de les sabates. Ens hem parat a pensar que un infant de 2 o 3 anys que no sap ni per on començar a posar-se una sabata senzilla, no és que sigui un infant amb problemes sinó que quasi segur que és un infant al qui mai l'han deixat una estona per poder practicar i investigar com es posa aquella sabata al seu peu? És evident que aprenen de nosaltres i és per això que hem de donar-los certes pautes però també molt de temps i oportunitats perquè vegin com poden aconseguir coses assequibles per ells mateixos. L'exemple de la sabata es pot extrapolar al fet de pujar-se els pantalons, els calçotets o calcetes, agafar una cullera i menjar-se un iogurt tot sol/a...
Penso que moltes vegades, pares, mares, avis i educadors/es també, anem per feina i els fem tot als infants, sense parar a pensar que no els fem cap bé així, que no els eduquem en l'autonomia sinó que els estem malacostumant i fent perdre una cosa tant important com el fet d'aprendre a ser autònoms i a valer per sí mateixos. És increïble la de vegades que s'arriba a sentir el “no puc” en nens i nenes de 3 anys sense haver fet el gest ni tant sols d'intentar-ho.
Podem parlar també del menjar, doncs molts infants de més d'un any encara no han tingut mai l'oportunitat de menjar-se sols ni un iogurt, ni tant sols de punxar una forquilla al peix o truita perquè “amb el triturat anem més ràpid i és més net”.
Està bé que els deixem que investiguin sols, que provin, que s'equivoquin i s'enfadin i diguin “no puc” tantes vegades com calgui, ja sigui perquè posen les dues cames al mateix camal del pantaló o perquè la sabata se l'han posada a l'altre peu o perquè el iogurt li regalima pitet avall.... És bo que vegin que no tot és tan fàcil, però també és molt bo que descobreixin que poden fer-ho sols (primer amb ajuda dels adults, és clar) i després seguint indicacions verbals fins que ells sols, anar provant, arribin a ser capaços.
Cal paciència, temps i confiança en els nostres infants i les seves possibilitats per poder-los donar una bona educació. Després se senten tan bé quan veuen que poden fer coses i adquireixen certa autonomia que els fa pujar l'autoestima i els fa ser més autònoms i feliços. 
Ara que venen vacances, és un bon moment per deixar-los aprendre i assajar tantes vegades com calgui, potser val la pena d'aprofitar-ho.

Bon estiu a tothom!!




dissabte, 29 de juny de 2013

Consells i pautes per treure el xumet

 Ja fa temps que li anem dient a la nostra filla de quasi 26 mesos que aviat haurem de deixar les pipes i que les donarem al Drac de Terrassa o al Patge Xiu-Xiu perquè realment la veiem molt enganxada Però ha estat aquest matí, quan he vist que hem de començar a actuar aviat i potser el Xiu-Xiu ens queda massa lluny... resulta que estava al llit estirada amb les tres úniques pipes que té: una a la boca, l'altra al nas (no ven bé dins) i una altra a l'ull...això ja era força dantesc de veure...però el pitjor ha estat sentir-la dir: “T'estimo molt, pipes!”. Hòstima, tenim un problema!!

Per una banda, ens va molt bé el xumet, tant a pares i mares com als nens/es, perquè és cert que els calma i els tranquil·litza, però tots sabem que a partir dels dos anys pot ser nociu per les dents, la parla i el paladar. Cal doncs, cap a aquesta edat, començar a plantejar-nos la retirada així que em poso les piles i aprofito per fer un breu recull d'estratègies i pautes per dur amb cert èxit aquesta operació:
  • Hem de conscienciar a l'infant que aviat deixarem el xumet perquè s'està fent gran i que és per als més petitons, que és dolent per les dents i la boca, que ara no l'entenem bé quan parla amb el xumet a la boca. Cal anar fent aquest treball dies o mesos abans.
  • Procurar fer el pas quan no hi hagi canvis a la vista: adaptacions escolars, arribada d'un germà/na. És important esperar a fer-ho al moment idoni.
  • Es recomana fer-ho de manera gradual, per exemple, deixar-lo a casa quan sortim i anar espaiant els moments que el porta a la boca fins que només el porti per dormir o en moments "crítics" i estressants per ell: gana, son, visita al pediatre...
  • Ens pot ajudar força explicar-li alguns contes que parlen. N'hi ha de molt graciosos i que els deixa ben bocabadats: El xumet de la nina de l'editorial Corimbo és molt bo o l'Adéu, xumet, de l'Editorial Combel, aquest últim bastant interactiu per fer amb els nens/es (hi ha enganxines i fins i tot una medalla).

  • Cal una bona dosi de paciència, sobretot a l'hora de posar-los a dormir, perquè segurament és quan més el trobaran a faltar. És aconsellable, per poder substituir el “mono”, donar-los un nino a algun objecte que els calmi una mica i, el més important, un cop hem tret el xumet, procurarem no defallir. El millor que podem fer és no tenir-ne cap a l'abast i així evitem temptacions.

Si tenim sort ens podem trobar que sigui ell/a sol/a qui deixi el xumet, de sobte i quan sembla que estan més enganxats que mai, s'agobien i el tiren a la brossa  i no el demanen mai més o, com el cas de la meva filla gran,  perden la seva pipa preferida i no hi ha manera de trobar un xumet substitut del seu gust. La veritat és que va passar un mono considerable varies nits, però va ser la manera de deixar-lo per sempre.

Com ja sabem, cada nen i nena és un món i per tant, només em queda dir-vos: Que tinguem sort!

diumenge, 5 de maig de 2013

Triar l'Escola Bressol. Què caldria tenir en compte?

Demà s'inicia el període de preinscripció a les Escoles Bressol i és important, abans de fer-la, tenir clars alguns aspectes de cada centre (tot i que una altra cosa és si entren o no, que en molts casos és una autèntica loteria).
Tenint en compte que molts nens i nenes s'hi passaran moltes hores, cal mirar bé quina escola triar i hem d'estar-ne ben convençuts i segurs. Si només ens guiem pel preu de les mensualitats anem molt malament i estem perjudicant al nostre fill/a que és qui ha d'estar-se allà moltes hores, a vegades fins a 9 hores al dia. Per tant, sí que és important el tema econòmic, però no hauria de ser l'únic requisit ni el primer a mirar a l'hora de decidir-nos.

Algunes coses que podem considerar, són:

-Intentar visitar el màxim d'escoles bressol del barri o zona que ens interessa (com a molt en seran 4 o 5, tampoc cal fer una ruta extensa). 
-Saber quin projecte educatiu tenen a cada escola. A alguns pares els interessarà més un projecte que un altre, i això és el que determinarà, en gran part, com estarà l'infant a l'aula. No és el mateix una escola bressol que té com a projecte educatiu l'estimulació primerenca ( amb anglès, bits, fitxes...) que una que fa servir un altre projecte més lliure, més experimental i menys dirigit, per exemple.
-Saber del cert el nombre d'educadores i mestres que hi ha per aula i nen/a. Les ràtios són molt importants a l'hora de poder atendre amb condicions les necessitats de cada infant.
-Les instal·lacions: Mirar que l'escola tingui espais amplis, un pati suficientment gran (s'hi passen molta estona explorant i jugant), aules diàfanes i amb llum natural, espais propis on menjar i dormir, sala de psicomotricitat, material sensorial i educatiu divers, els tipus de joguines, la importància que hi hagi cuina pròpia i, sobretot, tenir en compte les mesures de seguretat: endolls allunyats de l'alçada dels petits, portes amb sistema degudament revisat per evitar les enganxades dels dits, lavabos amb pica a l'abast, canviador i vàters adaptats als infants, baranes a les escales...
-És important poder parlar amb la direcció del centre o el personal educatiu, ens pot deixar clar si és el tipus de persona que ens dona confiança i podem veure si creu en el projecte d'escola  i mostra sensibilitat i respecte dels infants.


Pel que que fa als preus, hi ha tres tipus de quotes diferents, en funció de la titularitat del centre i del municipi on visquem:

Les Llar d'Infants de la Generalitat: Són escasses i les que tenen les quotes més baixes (tot i que de cara al curs 2013-14 han apujat un 20%). Una mensualitat de 9 a 17h sense menjador  pot sortir per 118 euros més o menys. 
Pel que fa a les Escoles Bressol municipals dependran de cada municipi, però els preus solen rondar, sense menjador, en uns 140-160 euros la mensualitat. 
Les llars privades o millor dit concertades, tenen preus que oscil·len entre els 180-250 €, depenent del centre, amb horari de 9 a 17h o 18h, sense menjador. 
El preu de menjador hauriem de sumar-li a totes uns 150-170 euros aprox., depenent molt també de cada centre.

En resum, hi ha moltes coses a mirar abans de matricular als nostres fills a l'Escola Bressol, cal estar segurs que el lloc escollit és el millor per al nostre fill/a ja que molts d'ells s'hi passaran moltes hores i  necessitaran estar ben atesos. No ens ha de servir la frase que he sentit  alguna vegada: "total, a aquesta edat, no fan quasi res, i si de cas ja mirarem bé el tema de l'escola a partir dels 3 anys". Quan sento frases com aquestes no puc entendre que hi hagi pares que encara pensin així...No són guarderies que “guarden” nens, són llar d'infants, escoles bressol, espais educatius on la finalitat és la de contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants (evidentment en en col·laboració amb les seves famílies), proporcionant-los un clima i entorn de confiança per tal que se sentin acollits i, a més a més, amb moltes expectatives d'aprenentatge.
Tinguem respecte als nostres fills/es i escollim l'escola que creiem que es mereixen. 





dijous, 25 d’abril de 2013

L'experimentació i la curiositat: dos conceptes vitals per al bon desenvolupament.

M'han deixat un llibre que m'ha semblat del tot interessant: “La ciencia de ser padres” de la Margot Sunderland. El contingut del llibre és a partir de molts estudis realitzats sobre l'impacte que té l'educació en el desenvolupament del cervell del nen/a i també de l'experiència real de moltes famílies. A partir d'aquí, dona alguns consells i pautes per poder resoldre alguns reptes en l'educació dels nostres fills/es.
Sunderland té una visió equilibrada i no cau en posicionaments massa dràstics com ho podrien fer altres i la veritat és que m'ha agradat perquè crec que és molt respectuosa amb els nens/es però també sap quan cal aplicar algunes pautes per educar. Parla basant-se en termes científics (en la neurociència: segregacions hormonals, cervell, glàndules pituitaries...) un camp que sempre m'ha apassionat i que ja vaig estudiar quan feia la carrera de psicologia, així que no em ve tant de nou.
Però el que m'ha semblat interessant i per això el títol del post, és quan ens parla del sistema de cerca; un sistema genèticament instintiu que es troba al cervell i que quan s'activa en els mamífers aquests surten a investigar i explorar el seu entorn amb curiositat. Als ésser humans, aquest sistema de cerca fa que s'activin les ganes de viure, l'energia per explorar allò desconegut i l'ànsia per descobrir les coses. També estimula la constant motivació i les ganes d'aconseguir les nostres fites. És un concepte de vital importància si el que volem és viure amb plenitud i crec que cal incentivar aquestes ganes de cerca als infants ja de ben petits, doncs aquest sistema és com un múscul, que quan més s'utilitza  millor funciona i per tant, serem més curiosos, creatius i motivats. Per contra, si el que fem és no utilitzar-lo i passar llargues estones davant la TV,  o dirigint les activitats, aquest sistema de cerca serà ben poc actiu i portarà a la indecisió, al pensament poc creatiu i a la falta de noves idees. Suterland ens indica que hi ha estudis que demostren que molta gent, si de petit/a no ha tingut aquesta curiositat ni el sistema de cerca activat, d'adults els és molt difícil activar aquest interès per la vida i, generalment, són persones que porten anys fent el mateix sense ser feliços però que no busquen més alternatives perquè així han anat fent tota la vida. Solen ser gent amb poques ganes en tot, amb poca capacitat d'innovació i de canvis.
Animem als nostres fills i filles a ser curiosos, a cercar, a investigar i experimentar tant com vulguin, perquè estarem fent-los créixer amb interès, motivació i ganes de fer coses, ganes de resoldre problemes i de lluitar fins al final per allò que considerin important. No els tallem les ales. Sí que és cert que tenim sempre el factor temps en contra, però podem trobar moments per deixar-los experimentar i explorar i que gaudeixin fent-ho.   Valdrà la pena.

diumenge, 14 d’abril de 2013

La criança d'aferrament (Apego)

Arrel d'un debat que van fer aquesta setmana al programa  de TV "para todos la 2", he pensat que estaria bé penjar-lo aquí al blog perquè m'ha semblat interessant. De fet, tot i que a la taula del debat han volgut posar gent amb dos punts de vista diferents, crec que al final tots estaven d'acord en que el més important és que els pares i les mares tinguin respecte als seus fills/es i que els aportin allò que necessiten en cada moment ja que això pot arribar a influir molt en el seu desenvolupament futur. Res nou, per tant, i crec sincerament que no hi pot haver ningú que hi estigui en desacord.
Cada vegada són més les parelles que opten per aquest tipus de criança empàtica, que reforça l'establiment dels vincles afectius segurs entre pare/mare i fill/a, no deixen que el seu nadó plori i que intenten, en la manera del possible, que els seu fill/a estigui en tot moment relaxat i satisfet i amb les necessitats físiques i emocionals ben cobertes. En aquest debat es parla d'aquests vincles però també dels límits, que per mi, no han d'estar mai separats.

Us deixo l'enllaç:

Debat sobre criança d'aferrament

dimarts, 2 d’abril de 2013

El control d'esfínters. Pautes de com i quan treure el bolquer.


Aprofitant que ha arribat la primavera i aviat començarà el bon temps i la calor, molts pares i mares que tenim criatures al voltant dels dos anys, ens comencem a plantejar el tema de treure els bolquers als nostres fills/es.
És cert que en la infància res no és exacte i per tant no hi ha una edat concreta per treure el bolquer (tot i que solen estar preparats a a partir dels 18 mesos fins als 36 aprox, i en el cas de les nenes, sempre van una mica més avançades). Però el que cal mirar  no és tant els mesos de l'infant sinó la seva evolució. Cal saber que cada nen/a té un ritme i una maduresa concreta i hem d'estar atents a tot això. La meva filla gran, quan tenia 18 mesos, ja vèiem que hi tenia interès i identificava quan tenia caca o pipí i, tot i que vam esperar un parell de mesos que a la llar d'infants ens donessin l'OK per treure-li conjuntament, la veritat és que va anar molt bé. Ara, amb la petita que té 23 mesos, ja veig que ens hem d'esperar una mica més a donar el pas perquè tot i que sap identificar quan s'ha fet el pipí i la caca, no mostra massa interès en asseure's a la gibrella. La veritat és que ganes no me'n falten de perdre de vista els bolquers, però no la veiem preparada del tot i ens esperarem.
Si vosaltres sou d'aquests pares i mares que esteu pensant en treure els bolquers als vostres fills/es, us poso un seguit de pautes que poden ser útils per poder assolir amb cert èxit aquest aprenentatge:
  • Com a pares/mares (o educadors/es), hem d'haver rebut algunes senyals per part de l'infant sobre una certa consciència de control o sensacions de l'aparell excretor: tinc caca (quan ja va brut), tinc pipi, he fet pipí...I que, per tant, ho sap comunicar d'alguna manera a l'adult.
  • Si manté el bolquer sec durant un parell d'hores
  • Si se sent prou còmode i a gust estant assentat/ada a la gibrella i hi té cert interès.

Un cop hem vist que està a punt, cal:
  • Tenir la gibrella disponible i oferir-li quan sembla que en té ganes o ens ho demana.
  • Deixar que s'hi estigui una estona  però no més del que ell/a vulgui.
  • Estar atents quan fa una hora i mitja o un parell que no ha fet res, a recordar-li que no té bolquer i si té ganes d'anar a fer un pipí.
    Portar roba prou adient perquè l'infant pugui practicar tot sol.
  • No posar els bolquers en casos que a nosaltres ens convé i per la nostra comoditat (si hem d'anar en cotxe, si anem al super..). Cal no confondre a l'infant i si els hem tret de dia, els traiem del tot. D'aquesta manera el procés d'aprenentatge no es veu alterat.
  • Quan se li escapi el pipí o la caca al damunt, mai el renyarem, ni li direm que això només ho fan els nens petits ni mira quina marranada...No. Li direm que no s'amoïni, que no passa res i que aviat ho aprendrà.
  • En canvi, quan aconsegueixi fer un pipí o caca a la gibrella, sí que podem reforçar-ho positivament i dir-li a l'infant que estem molt contents, que s'està fent molt gran, i mil festes més.També podem fer que tiri ell mateix el pipí o la caca al wc perquè prengui consciència i que tiri de la cisterna.
  • En cas que ens n'adonem que realment l'infant no està preparat encara, que no ho passa bé i està inquiet i trist sense els bolquers, podem tornar a posar-li definitivament fins a esperar a veure'l preparat de nou (poden passar uns mesos). Cal estar atents, i si hem de retardar el fet de treure-li els bolquers, no passa res.

Altres coses a tenir en compte són:  
  • Explicar amb certa antelació l'intenció de treure els bolquers, i si pot ser, ens podem ajudar d'alguns contes que expliquen de manera força entenedora per ells aquest pas.
  • De nit i durant les migdiades, podem treure-li més tard, quan tingui l'hàbit de dia adquirit.
  • Si l'infant va a l'escola bressol, cal anar alhora amb ells i tenir-hi comunicació constant.
  • Cal tenir un bon estoc de roba de recanvi i calcetes o calçotets.








divendres, 29 de març de 2013

Treballar cuidant bessons a Amsterdam

Es necessita persona de parla catalana (preferiblement amb el títol d'Educació Infantil o amb estudis relacionats en el camp de l'educació) per cuidar un nen i una nena de 18 mesos a Amsterdam. La feina seria en horari de tarda, unes 15-20 hores a la setmana en total. Possibilitat de viure a la casa durant el temps de cerca de pis o habitació.
Incorporació immediata.

Interessats/es enviar correu a: cuidemelsinfants@gmail.com

dilluns, 25 de març de 2013

El sistema educatiu a Finlàndia

Com ja sabem, l'educació finlandesa és un referent per a molta gent i està molt bé que cada vegada se'n faci més ressò. M'agrada molt aquest sistema educatiu i com que no tinc massa temps aquests dies per escriure, vull penjar al Blog el vídeo del programa del Jordi Évole "Salvados", que explica molt bé com funciona.
Pels qui encara no l'heu vist, gaudiu-lo!


http://www.lasexta.com/videos-online/programas/salvados/jordi-evole-viaja-finlandia-hablar-educacion_2013012800170.html


També he trobat un altre vídeo que explica molt bé el sistema, us poso l'enllaç:


http://www.youtube.com/watch?v=yRMWcsqnsmY


divendres, 8 de març de 2013

Col·laborar en les tasques domèstiques

Ahir vaig descobrir, arrel d'un PDF publicat per la Generalitat, una piràmide que em va semblar força interessant. És, evidentment, del tot orientativa i s'ha d'interpretar i aplicar als nostres fills/es com a nosaltres ens sembli més adient i, segurament, veureu que més o menys s'adapta al que ja fan els vostres fills a casa. Tampoc hem descobert res extraordinari, però m'ha semblat que el format i la divisió per edats i tasques és força clar i encertat.
És cert que hi ha nens i nenes que es mostren més col·laboradors a l'hora de fer segons què i d'altres que els suposa un sacrifici molt gran. Tampoc cal que els ofeguem amb les tasques domèstiques perquè són nens/es i com a tals, no els hem d'explotar i obligar-los sí o sí, però penso que cal lluitar perquè de ben petits intentin agafar l'hàbit de responsabilitat i col·laboració a casa. A vegades és molt cansat aconseguir-ho i acabem abans i sense mals humors fent-ho nosaltres, els adults, però està clar que no és la manera correcta i, a la llarga, pot ser que s'acostumin i ja mai més agafin aquesta responsabilitat.
Cal animar i motivar a l'infant a col·laborar, a fer-lo participar d'algunes tasques perquè això és educar. Els ajuda al creixement personal, els fomenta la capacitat participativa i arriben a entendre millor el concepte de cooperació. Estem ensenyant  als nostres fills/es a pensar en els altres i a que experimentin la satisfacció que proporciona el fet de ser útil.
Si veiem que la manera com els demanem la seva col·laboració no fa efecte, potser millor que parem atenció en com els hi transmetem aquest missatge: si ho fem com una obligació, de manera massa imperativa, potser no tindrà massa èxit. En canvi, si els hi plantegem com a quelcom necessari i útil, segurament tindrem més bona resposta i ells n'estaran orgullosos del resultat. No és el mateix dir-li a un infant: -Recull les sabates del menjador, que sempre les deixes per aquí tirades! Que no pas dir: -Vinga, posa les sabates al seu lloc que sinó demà al matí no les trobarem o bé: -Millor que vagis a posar les sabates al seu lloc que és on han d'estar i així segur que no m'hi entrebancaré. D'aquesta manera poden entendre que de veritat és necessari endreçar les sabates (qui diu sabates diu joguines o el que sigui).
Per tant, la responsabilitat personal és necessària per a tots, i nosaltres, els adults hem de ser els referents dels nostres fills/es i els hem d'ajudar amb aquestes petites tasques a ser autònoms i responsables.

Adfjunto l'enllaç a la piràmide de les tasques domèstiques que poden fer els infants a diferent edats. Val la pena!

per veure-ho a mida més gran, cliqueu l'enllaç de sota

dijous, 28 de febrer de 2013

Les rebequeries

Cap als volts dels dos-tres anys de vida apareixen, en més o menys intensitat i freqüència, les anomenades rebequeries. Són comportaments (plors, crits, tirar-se al terra, tancar-se, enfadar-se,etc.) que solen manifestar-se quan no es satisfà alguna de les demandes del nen/a, i amb el que busquen “sortir-se amb la seva”, obtenir allò que no han obtingut d'una altra manera.
Els pares hem d'entendre que aquestes rebequeries formen part del desenvolupament de l'infant i per tant, no cal agafar-s'ho com una lluita de forces, sinó com un símptoma d'afirmació de la personalitat i el desenvolupament del nen/a. 
Cal entendre que durant aquest moment “d'explosió”, no podem fer ús eficaç del diàleg ni de les advertències i que en aquests casos és recomanable allunyar-se de l'infant, si pot ser, desplaçar-nos a un altre lloc com si allò no anés amb nosaltres.
Si la rebequeria és en un lloc públic, que sol passar, li hem de prestar la mínima atenció i treure'l d'allà on som amb la màxima tranquil·litat que puguem. Tinguem-ho clar: quan menys cas fem d'una rebequeria, més garanties tenim de posar-hi punt i final.

dimecres, 27 de febrer de 2013

Pedagogia Waldorf

Es tracta d'un sistema pedagògic força desconegut però molt interessant. Entrar en una escola que seguix aquest projecte és difícil, lluny i car.
A continuació poso un enllaç on hi ha una entrevista a Christofer Clouder, pedagog expert que explica en que es basa la educació a les escoles Waldorf.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Taller creatiu: Reciclar, crear, compartir

Aquest fantàstics coets són el resultat del treball conjunt entre els nens i les nenes que van venir el dilluns al matí a fer el taller. Un taller que teniem moltes ganes de fer perquè el principal protagonista, aquest cop, eren caixes de cartró que portàvem  dies carretejant amunt i avall de diferents comerços de Terrassa.
Sempre hem pensat que les caixes de cartró ofereixen una molt bona oportunitat per experimentar: Entrar, sortir, ajuntar, passar-hi per dins, arrossegar...

divendres, 8 de febrer de 2013

Fotos dels tallers de carnestoltes

Aquí teniu algunes de les fotos que en mostren força bé els resultats aconseguits als tallers de carnestoltes. Va haver-hi llances, escuts, barrets de fades, vestits de pirata, d'astronauta...
Els objectius que ens vam proposar estan més que assolits: els nens i les nenes, tot i que al principi els va sobtar tanta llibertat d'acció, van poder fer el que volguessin amb tot el material disponible i van treure molt de suc a la seva imaginació.
Els resultats, ens van sorprendre i encantar!!

   


dimecres, 6 de febrer de 2013

Objectius dels tallers de carnestoltes

Com ja hem anunciat mitjançant la nostra pàgina del Facebook (Cuidem els infants),  aquesta setmana hem preparat un taller de carnestoltes.
 Mentre la Mireia i jo debatíem sobre quins objectius voliem assolir, ens vam adonar que del que teniem moltes ganes era de veure als infants explorant i descobrint els diferents usos i tècniques dels materials per sí sols, no de fer una activitat dirigida, sinó que ells mateixos poguessin triar que és el que volen fer, explotant al màxim les seves possibilitats expressives i comunicatives.
No pretenem dirigir una activitat concreta, volem fer d'acompanyants, sense deixar de ser actives i participatives però donant al nen i a la nena la llibertat d'elecció, que tingui tot el protagonisme i que prenguin decisions sobre què és el que vol fer i amb quin material  (dins de les possibilitats del material que els hi proporcionarem). Nosaltres l'acompanyem, el guiem i l'escoltem.
Volem donar als nens i nenes llibertat d'expressió i d'acció així com també de reflexió, perquè considerem que és molt important que cerquin, detectin i resolguin problemes, que decideixin què volen fer i com ho volen fer. Aquestes decisions els ajudaran, de ben segur, a potenciar el desenvolupament de l'autoafirmació, l'autoestima i la creativitat.


dissabte, 2 de febrer de 2013

Els beneficis dels jocs de falda

Durant els primers anys de vida els jocs de falda es consideren molt importants per a potenciar una relació afectiva entre l'adult i l'infant. A les escoles bressol es fan moltíssim perquè és una manera de poder tenir un moment individualitzat i de calma amb cada infant i millorar, així, la relació de la mestra amb el nen/a.
De fet, la idea d'escriure aquest post sorgeix arrel d'un taller que vam fer a l'escola bressol de la meva filla petita, on ens van ensenyar diversos jocs de falda (la majoria ja coneguts perquè són clàssics) i ens van donar informació sobre els seus beneficis i de la importància que té per a fer el primer pas cap a la descoberta de l'entorn i d'ells mateixos.


diumenge, 13 de gener de 2013

La indefensió apresa


El psicòleg nord americà Marin E.P Seligman, va escriure l'any 1975 el llibre “Indefensió”, un llibre on explicava, després d'haver fet investigacions i experiments amb gossos, el concepte de la indefensió apresa.
Aquesta indefensió és aquella en la que un individu arriba a la conclusió, tot sol i davant d'una determinada tasca, que no hi ha res a fer i adopta una actitud en la que creu que passi el que passi, tot anirà malament.
D'aquesta manera,   la persona arriba a derrotar-se tot sol, sense necessitat que el venci ningú i negant-se fins i tot, a intentar cap canvi a millor quan fins i tot disposa de les condicions per intentar-ho.

divendres, 4 de gener de 2013

Tallers de Reis (Fotos i petit resum)

Ja tenim aquí un recull de fotos dels tallers que hem estat fent divendres 4 de gener i dissabte 5, a l'Espai de joc i criança, Petits i Gegants.

Taller de corones:
Els nens i les nenes que van venir divendres, van fer unes corones precioses, utilitzant sempre el material que van voler i decorant-les totalment al seu gust.



dimecres, 2 de gener de 2013

La cavalcada dels Reis d'Orient

A moltes poblacions de Catalunya, durant la cavalcada, és tradició que els nens i les nenes els rebin  amb uns fanalets ben originals i la gran majoria fets per ells mateixos. Es tracta de poder guiar a ses majestats enmig de la foscor i marcar, així,  el camí cap a les cases de cada infant. És una tradició que em sembla molt bonica i que no fa pas massa temps que he conegut gràcies a una molt bona amiga que viu a Girona.