diumenge, 30 de desembre de 2012

dissabte, 22 de desembre de 2012

dilluns, 3 de desembre de 2012

Vídeo dels tallers de calendaris d'advent


Ja tenim el vídeo editat! Ara si que podreu veure com  van gaudir els nens i les nenes fent el seu propi calendari.
Donem les gràcies a tots els pares, mares i infants que han vingut a fer els tallers amb nosaltres, i en especial, agrair-li al Marc Castellet  la seva  feina i dedicació amb el vídeo.

Salut a tothom i Bon Nadal!

dissabte, 1 de desembre de 2012

Fotos dels calendaris

Per fi és 1 de desembre!
Ja ha arribat el dia que  podem estrenar els calendaris d'advent. Quina feina han tingut tots els nens i nenes en decorar tots els sobres!! Hem estat ben enfeinats...
Avui us volem ensenyar unes quantes fotos perquè us feu una idea de com ha quedat. En breu us penjarem el vídeo de tot el procés.
Gràcies a tots els que heu vingut!

dilluns, 26 de novembre de 2012

A cada edat la seva joguina

Ja s'acosta el Nadal i és per això que molts pares i mares ja estem pensant en quines joguines els regalarem als nostres fills/es.
Des d'aquí us volem aconsellar que compreu joguines adients a l'edat dels vostres fills i filles, perquè si se'ls compra joguines que no corresponen a l'edat de l'infant, tenen molts números de quedar-se arraconades a qualsevol calaix de casa. A continuació, us deixem una llista que us pot ser útil a l'hora d'escollir el tipus de joguina per a cada edat:

diumenge, 18 de novembre de 2012

Calendaris d'advent

D'aquí menys de dues setmanes ja comença el mes de desembre i és per això que ja ho tenim tot a punt per fer un taller on els nens i nenes es faran el seu propi calendari d'advent. Serà personal i intransferible, decorat per ells mateixos i amb moltes sorpreses dins (no tant de xuxes ni xocolatines, que també n'hi haurà) sinó de molts bons propòsits.
En breu posarem les fotos i vídeos perquè veieu com els han fet i com han quedat.
Als que us volgueu apuntar, us hi esperem. Només cal que us poseu en contacte amb nosaltres!




diumenge, 4 de novembre de 2012

Tallers de panellets

Aquestes dues darreres setmanes d'octubre hem estat molt enfeinades preparant i fent uns tallers de panellets amb nenes i nens de 2 a 6 anys. Estem molt contentes perquè, com sempre, l'experiència de treballar amb infants de diferents franges d'edat ha estat molt bona i els panellets, també!
Hem amassat, olorat, tastat, arrebossat, donat forma...hem treballat molt i molt bé per aconseguir uns panellets boníssims. 
Us posem un parell de fotos i un vídeo que resumeix molt bé el que fèiem al taller.

dissabte, 20 d’octubre de 2012

La disciplina

Tot i que la paraula disciplina sempre s'ha relacionat o contextualitzat amb el militarisme, el càstig o la severitat, dins l'àmbit educatiu no és res més que ensenyar, no pas castigar. 
Personalment, no sóc amiga de cap mètode aplicat als infants, ja que em sembla que cada mare o pare té suficient criteri per poder aplicar el que vulgui, seguint sempre el sentit comú. Però la meva experiència com a mare i sobretot, treballant a les escoles, m'ha fet veure que aplicar certa disciplina en determinats moments és una de les coses més importants que els pares hem de saber imposar als nostres fills/es (després de l'amor i l'estimació, evidentment).
Un nen o nena que no ha rebut mai cap limitació es veu de seguida, sobretot es nota molt cap a finals del segon any de vida, que és, quasi segur, quan es comportarà com un malcriat i es mostrarà força nerviós buscant sempre a algú que li imposi aquests limitis perquè per ell mateix és incapaç. Com a pares, hem de fer esforços per aconseguir que els infants arribin, amb el temps, a poder ser capaços de tenir autodisciplina i això s'aconsegueix ensenyant-los des de ben petits. Això no vol dir que tots els nens/es que han rebut disciplina severa siguin un exemple a seguir i tinguin conductes modèliques, al contrari. Cal anar amb molt de compte de no passar-nos ja que pot ser contraproduent.
Hem d'entendre, d'entrada, que a cada etapa de desenvolupament hi ha certs comportaments que semblen massa agressius o descontrolats però que en realitat són normals. Si el que fem és reaccionar desmesuradament davant d'ells en aquesta fase exploradora, potser acabarem reforçant-ho. És a dir, si reaccionem amb contundència, el nen/a es preguntarà el perquè hi ha aquesta reacció i així, tendirà a repetir l'acció per intentar saber el perquè d'aquesta reacció dels pares. A mesura que ho va repetint, es pot convertir en una conducta compulsiva i inconscient, a vegades perden el control i això pot provocar molta tensió al seu entorn, fet que porta a l'establiment d'un cicle repetitiu.
Cal tenir clar que els nens/es petits necessiten tenir els seus pares que els facin de guia i els donin pautes per a poder aconseguir el procés d'autocontrol amb cert èxit. Perquè tot això resulti eficaç, necessitem temps i paciència, hem de gastar molta saliva i donar moltes explicacions encara que ens sembli que són massa petits o no ens entenen. També és important no intentar modificar la majoria de conductes que fan els nostres fills perquè ens moriríem en l'intent. Com deia, cal saber que hi ha etapes en les que els infants exploren, investiguen, no posen els dits als endolls per fer una malifeta sinó per curiositat, no pinten les parets per molestar-nos ni tiren coses a terra per fer-nos enfadar sinó que simplement estan aprenent, experimentant. No els hem de renyar ni castigar ni enviar a cap mena de “racó de pensar” per això, el que hem de fer és apartar-los dels perills explicant-los el perquè ho fem i sobretot, condicionar la casa per evitar “accidents”.
En el cas que la conducta que hagi fet ha estat recriminable i l'hem castigat per intentar que s'adoni que no ho ha fet bé, (entenent càstig com deixar-lo sense algo que li agrada, o a l'habitació una estoneta), hem de deixar clar que ho fem pel seu bé, perquè no podem consentir una actitud com la que ha mostrat i volem que no es repeteixi. Ha de saber que l'estimem molt, però que no ens agrada el que ha fet.
Procurarem sempre estimular a l'infant quan la seva actitud hagi estat positiva i, si no ens queda més remei i l'hem hagut de castigar, li farem entendre que la pròxima vegada intentarem que això no torni a passar. És important que l'infant hagi entès el perquè del càstig i perquè això passi, ha de tenir una certa edat i maduresa. Insisteixo en això perquè he vist nens de 1,5-2 anys ajaguts a un racó de pensar sense saber què hi feien allà (ja veieu com m'agrada el famós racó de pensar...).
Cal que tant el pare com la mare o altres persones que estan al càrrec dels nens/es, tinguin unes pautes comunes de com educar-los, no pot ser que determinades coses es permetin estant amb uns i no es permetin estant amb d'altres. Cal diàleg i consens entre els adults i posar-se d'acord perquè poden tirar-se per terra molts esforços fets. Tots sabem que els avis fan molt la vista grossa i com a pares ho podem consentir si només és en ocasions puntuals, però si realment passen moltes hores amb els nostres fills/es, potser caldria parlar sobre aquest tema i establir certes “normes”.
La tasca d'educar realment és molt dura, passem moltes hores fora de casa i quan hi som, només falta estar-nos barallant amb els nostres fills. Però cal fer un esforç. Si els eduquem seguint les pautes de l'educació positiva i donant-los confiança, tindrem molt de guanyat i evitarem al màxim el haver de posar constantment límits i càstigs.

dimarts, 9 d’octubre de 2012

L'alimentació

No sabem ben bé perquè però hi ha infants que el tema del menjar els costa. En alguns casos el pediatre diu que “tranquils, ja menjaran”, però no és fàcil veure que el teu fill/a s’alimenta, a certa edat, només a base de biberons o iogurts i no vol provar res del que té al plat.
Com aquest cas n’hi ha un munt. Hem d'entendre que cada nen/a és un món, alguns s’acostumen ràpid a la varietat i la novetat, i en canvi a d’altres, els costa més. Què podem fer en aquests casos?
Creiem que el paper dels pares és important i és per això que us deixem uns quants consells per ajudar-vos a conduir aquest tipus de situacions:

dijous, 4 d’octubre de 2012

El part

Aquesta setmana ha fet quatre anys que vaig ser mare per primera vegada. Després de molta curiositat, dubtes i certa por, vaig experimentar què és això de parir i la veritat és que, malgrat em va semblar fàcil i ràpid, amb el temps he anat veient coses que no em van agradar gaire i que vaig poder canviar (per sort) en el meu segon part.
Personalment penso que moltes dones no ens preparem massa de cara al part i creiem que és un tema mèdic, que està en mans dels professionals i que quan arribi el moment ens deixarem guiar pel que ens digui el ginecòleg o el personal de l'hospital. Això és almenys el que em va passar a mi: no sabia gran cosa tot i haver fet el curs de preparació del CAP (que deunidó de la informació que et donen malgrat el poc temps que dura). Em van ensenyar força, sí, però jo encara tenia molt clar que havia de demanar l'epidural per no sentir dolor. Això era una decisió meva que defensava als quatre vents perquè considerava que la ciència avança i que per què hem de patir si ho podem evitar.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

L'adaptació a l'escola

Molts dels nostres fills i filles estan vivint aquests dies el procés d'adaptació a un nou curs o a una nova escola. És, sens dubte, un període emocional molt important per als infants i que ens sol preocupar força als pares i mares, sobretot si són petits i els costa entrar tranquil·lament.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Polls!

Ara que hem començat altre cop el curs escolar, començaran ben aviat les terribles plagues de polls. De fet, l'altre dia, una bona amiga meva em va comentar que a l'escola del seu fill ja n'hi havia...
Recordo perfectament l'any passat com em vaig arribar a obsessionar amb aquest tema. La meva filla gran té molt cabell (força llarg i rinxolat) i em feia pànic pensar en haver-li de treure els polls i fer-li aquell tractament tan pesat.

divendres, 7 de setembre de 2012

La educación prohibida.


 

Documental que qüestiona l'actual sistema educatiu i que ens fa reflexionar en com hauria de ser. 

Què en penseu? Esteu d'acord amb el que s'anomena pedagogia lenta o educació lliure?

dilluns, 27 d’agost de 2012

No vull banyar-me!

Els nens i nenes passen èpoques. Això que sembla una frase que ho diuen només les avies és una veritat com un temple. De cop i volta, no saps ben bé quan ni com, els nens passen de gaudir moltíssim fent quelcom a no voler ni sentir-ne a parlar.
Un cas típic és el de la banyera. Sol passar cap als dos-tres anys més o menys, i si no anem amb molta mà esquerra es pot provocar una situació quasi de batalla campal pel sol fet d'entrar-hi. Per això, des d'aquí, us volem proposar petits trucs i idees que ens han funcionat i que volem compartir amb vosaltres.

dimarts, 21 d’agost de 2012

La creativitat

Dies enrere vaig sentir una conversa de dues mares amb els seus fills/es que em va fer pensar. Les criatures estaven pintant el dibuix d’una samarreta; la nena volia pintar-la a la seva manera i la mare l’esbroncava dient-li que s’estava passant de la ratlla, que els núvols no eren grocs i que li deixés pintar a ella que ho faria millor. L'altra mare, semblava ser més respectuosa amb el que pintava el seu fill fins que va veure que agafava el color marró, aleshores li va dir que perquè agafava aquest color si n'hi havia de molt més bonics. El nen va deixar el color i va agafar un de blau que ella li havia acostat.

dijous, 9 d’agost de 2012

La importància de l'educació emocional

No fa pas massa anys, el sistema educatiu només estava preocupat d'assolir els objectius didàctics que marcava el currículum pertinent i per tant, no donava (o millor dit, en molts casos inclús reprimia) cap mena d'importància a les emocions i els sentiments dels infants. A les llars, moltes vegades també passava el mateix.
Al llarg dels anys, però, s'ha anat veient que moltes de les dificultats d'assolir aquests objectius educatius tenien la seva arrel en aspectes emocionals no resolts durant la primera etapa de la infància i es va veure la necessitat de dur a terme una proposta especifica (des de l'escola i des de casa), que permetés entendre millor com funcionen els nostres sentiments i com ens expressem, per tal de poder empatitzar amb els infants i millorar-ne les interrelacions.

dimecres, 8 d’agost de 2012

Educar en positiu

Sabem del cert que un infant que creix dins un entorn familiar que li proporcioni seguretat, amor i comprensió és la millor manera de donar-los un bon desenvolupament emocional, físic i social.
La socialització primària en la família és del tot fonamental per a formar a futurs ciutadans adults, responsables i compromesos amb la societat. Això es pot aconseguir a través d'una paternitat responsable i positiva, basant-se en l'afecte però també establint límits i normes.

dissabte, 4 d’agost de 2012

L'agressivitat de l'infant


Sortint de l'escola de la meva filla, l'altre dia una mare em comentava que la seva filla de 4 anys la pegava sovint. La nena a la mare.

-I llavors jo m'hi torno...perquè vegi que fa mal i que no és agradable. -Què haig de fer sinó? Em deia...
No és la solució. Els nens petits són uns grans imitadors i tenen com a model als seus pares. Si els seus pares peguen, ells també ho faran. Això és segur.

Hi ha criatures que demostren, ja des de ben petits, alguns gests o comportaments que podríem definir com a agressius. N'hi ha d'altres, en canvi, que mai han mostrat cap mena d'agressivitat. Això va com va...personalment en tinc una de cada, i crec sincerament que és qüestió de caràcter. Però es pot contar amb  algunes estratègies que ens poden ajudar a minimitzar-ho i ara per ara, és el que intento fer.

El joc

Volem començar el nostre blog amb un tema que trobem vital en el món del desenvolupament infantil: El joc. Jugar permet a l'infant el poder estimular, el saber utilitzar el seu cos i els seus sentits, el desenvolupar el seu pensament i la seva intel·ligència...
A vegades, tendim a pensar que el joc dels nens/es és massa infantil com per convertir-lo en part important a la nostra vida. Per als nens/es jugar és l’activitat que els hi avarca tot en la seva vida: treball, entreteniment, adquisició d’experiències, formes d’explorar el món que l’envolta...
Jugant l’infant està en companyia, perquè el joc implica la sociabilitat.